Esperanzah

Sant Cosme i Sant Damià és un barri obrer que es va començar a construir a partir dels anys seixanta amb l’arribada de la població que vivia a les barraques de Montjuïc, procedents de Castella-la Manxa, Andalusia, Extremadura i Catalunya Des de l’inici, hi han cohabitat gitanos i paios i avui dia, hi conviuen moltes més cultures (magrebins, salvadorencs, colombians, pakistanesos, romanesos, etc.). El barri ha sofert moltes remodelacions, tant a nivell urbanístic com demogràfic.

És un barri homogeni, tot i que s’hi pot diferenciar els 7 tipus de vivendes que s’hi ha construït. A nivell d’infraestructures, el barri té dos col·legis i dos instituts, on no només hi ha nens i nenes del barri sinó també de tot el municipi. A més, el barri disposa del poliesportiu públic Julio Méndez, dues comissaries (una dels mossos d’esquadra i una altra de la policia local), una base de bombers i el CAP Doctor Pujol i Capsada. Tot i els esforços dels veïns i de l’Ajuntament del Prat del Llobregat per normalitzar la imatge del barri, la població en general sempre l’ha considerat un barri estigmatitzat.

El nostre barri, Sant Cosme, és un barri de treballadors i com qualsevol altre, és un barri on moltes persones, administracions i entitats treballen sense parar per poder millorar-lo. En tots el barris hi ha problemes, i aquest no és una excepció, però els problemes que tenim no són més greus que els que hi pot haver en altres barris del nostre entorn. Tot i així, Sant Cosme, continua essent un barri que es coneix pel seu passat i no pel seu present ni pel seu futur. Sant Cosme és el barri on la gent treballa per millorar-lo, és el barri de les Dones Sàvies, el del pessebre vivent espectacular, el de les sopes i les cultures del món, aquell que el propi Manu Chao va dir que era on hi havia els reis de la rumba. És un barri que treballa per millorar i que mira cap al futur amb les idees clares.

La cultura a Sant Cosme ha servit per trencar estigmes i barreres. Un gran moment va ser el concert i la setmana de convivència amb Manu Chao. Un fet que sempre recordarem i que, a més, ha servit perquè molts periodistes i curiosos vinguessin i comprovessin en persona que aquest barri no és el Sant Cosme que els havien explicat. Senzillament, és molt millor. La cultura i esdeveniments com el Festival Esperanzah! han servit perquè a Sant Cosme succeeixin coses que ningú no s’esperava que passessin i perquè puguem dir amb orgull que som de Sant Cosme.